Projecte FIEL
Les primeres nenes apadrinades estan en procés d’acabar primària i la família ja té ingressos estables!
Laura Quintana, Kemonik
Les primeres persones a qui donem suport amb el nostre Projecte FIEL va ser una família de 8 que havia estat patint violència per part del seu pare durant molt de temps. La mare, de només 33 anys, no podia veure a causa d’una malaltia als ulls, de manera que sortir de casa o treballar era molt difícil ja que a més patia mals de cap i marejos constants. Cap dels 7 nens, que en aquell moment tenien entre 1 i 13 anys, havia anat a escola i no sabien llegir ni escriure. El seu dia a dia es basava a anar a jugar al voltant de la casa d’una sola habitació i sense bany, mentre sobrevivien menjant fesol i truites amb sal i llimona. Quan l’equip els va conèixer feia molt de fred i gairebé tots estaven o malalts o desnodrits així que immediatament es van derivar al Centre de Salut, a l’Hospital Parroquial ia la Secretaria de Seguretat Alimentària i Nutricional (SESAN).
Dels 6 menors en edat escolar, 4 segueixen a l' escola estudiant 1r 2n i 3r de primària, i la germana gran aquest any acaba la primària al Comitè Nacional d'Alfabetització mentre treballa!
El primer suport que els vam donar va ser una beca escolar de 250 €/any per cadascuna de les filles (i fills) que anirien a l’escola (5). La beca incloïa material escolar, inscripció, uniforme, roba, atenció mèdica i menjar. Durant aquest primer any, també vam aconseguir atenció oftalmològica per a la mare que finalment va aconseguir una cirurgia ocular que li va permetre veure amb un ull i així va començar a treballar rentant la roba d’altres persones al llac. Aquesta va ser la seva primera font d’ingressos després d’un llarg temps lluitant i només menjant ous, fesols i blat de moro. Aquest primer període de suport va estar ple de primeres vegades. La primera vegada que pujaven a un tuctuc plens de por i marejos, inclosa la mare. La primera vegada que la mare viatjava fora del poble per poder rebre aquesta cirurgia tan necessària. La primera vegada que els petits van anar a l’escola on no només van aprendre les bases per llegir i escriure, sinó també van aprendre a ser puntuals, respectar les coses dels altres, anar nets, ser ordenats, i totes aquestes habilitats que els més petits aprenen en tenir una vida social a l’escola. En paral·lel a tot això, la família seguia atesa per la psicòloga de la nostra institució sòcia a Guatemala, Casa Aq’ab’al, per restablir i crear dinàmiques positives en la família basades en l’afecte i el respecte de les unes amb les altres ja que havien viscut massa temps sota la violència del pare que va arribar a deixar inconscient la mare.
El segon any de donar-los suport, vam acordar amb la mare reduir la quantitat de diners perquè poguessin començar a ser una mica independents ja que tenien alguns ingressos i que una de les bases del Projecte FIEL és no generar dependència. Tot i la irrupció del COVID19, aquest segon any va ser reeixit i van aconseguir obtenir una mica d’estabilitat ja que les dues filles grans també es van posar a treballar netejant cases alienes o tortejant. Durant aquest segon any es va haver de paralitzar el suport psicològic, però es va poder aconseguir una sentència perquè la mare rebés la manutenció dels fills. Tot i això, el senyor, que viu amb una altra família, no li va passar ni un cèntim des d’aquesta sentència i es va haver de demanar una ordre d’allunyament perquè apareixia davant de l’escola de les nenes els qui tenien molta por en veure’l.
Actualment, aquest tercer any, la família ja té ingressos estables així que la beca s’ha reduït a 75 €/any per filla. El seu pare ja no els molesta i des de Casa Aq’ab’al, soci local a Guatemala, procediran amb els passos legals següents perquè pagui la manutenció que els deu.
*En aquest article fem servir indiferentment el gènere per referir-nos al col·lectiu de fills i filles.
Vols subscriure't al nostre butlletí i rebre notícies sobre el que fem al teu correu?
Més històries!
La família de 5 posa punt final a anys d'abusos i violència
El primer campionat de futbol familiar: un espai lliure de violència
La història de superació de Marta, avui treballa en una gelateria i viu feliç
