Projecte FIEL
“Vaig descobrir que ser dona no té perquè avergonyir-nos ni fer-nos deixar de lluitar pels nostres somnis”
Marta, becada
Quan el 2019 Marta. es va acostar a la nostra institució sòcia a Guatemala, Casa Aq’ab’al, estava passant seriosos problemes a casa des de la seva infància. Amb només 20 anys, s’enfrontava a una malaltia psiquiàtrica incompresa pel seu entorn i la societat que l’envoltava. Repetir el número 14 i tancar-se al bany eren la seva única sortida. Estava perduda. Sentia que la seva vida no tenia cap rumb.
La seva mare va ser la que, preocupada per ella, va demanar ajut. Un ajut que va arribar unes setmanes més tard i que va iniciar amb suport psicològic, un diagnòstic i un equip de gent que li tendien la mà. Un context nou per a ella que fins ara ho havia tingut tan difícil. A poc a poc, nous reptes es van obrir.
Al començament tot era difícil, ja que no estava còmoda interactuant amb molta gent ni amb les coses desordenades. Tot i això, mirar cap a les seves capacitats en comptes dels seus límits va canviar tot. ¡Fins i tot va arribar a ser la responsable d’una venda de garatge de la mateixa institució!
Marta va aconseguir una oportunitat per donar rumb a la seva vida : la beca per estudiar tall i confecció
En aquest context va ser que des de Casa Aq’ab’al van contactar amb Kemonïk per demanar suport amb una beca perquè pogués estudiar tall i confecció. No va ser fàcil aconseguir els diners necessaris, ja que el nostre projecte FIEL només finança l’educació de nens i nenes de primària i en alguns casos secundària. Tot i això, un grup de persones es va unir per donar-li aquesta oportunitat tan merescuda i necessària a Marta.
Des de Kemonïk vam propiciar que fos ella mateixa la que prengués la iniciativa així que va ser ella qui va buscar diferents opcions de formació que encaixaven en les seves necessitats. Inicialment, volia estudiar en un centre homologat que estava a gairebé dues hores de viatge des de casa seva. Tot i això, havia de passar un examen inicial i traslladar-se cada dia a aquest centre. Per ella anar a fer aquest examen va ser complicat, però rebre la notícia que havia superat la nota va ser extraordinari.
Les portes s’obrien una vegada més. Però internament Marta no estava segura de ser capaç de traslladar-se fins aquell lloc cada dia sola. Així que després de molt debatre’s internament, va ser capaç d’explicar-ho a l’equip qui la va comprendre i va recolzar a buscar una nova opció, la definitiva. Estudiar amb classes particulars a un municipi proper.
Encara que la pandèmia va fer estralls i Marta va haver d’anar a viure a aquest altre municipi on tenia família, va seguir amb les classes particulars prenent totes les mesures necessàries i sent recolzada per l’equip donant-li la independència i espai suficients perquè fos ella la que gestionés la beca que sabia que havia obtingut fent-la partícip també del control econòmic (que per cert).
Durant les classes particulars de tall i confecció va aprendre a fer samarretes, faldilles,… Aquest procés d’aprenentatge que va durar uns quants mesos va permetre a Marta conèixer un altre context on era respectada i estimada, a més d’anar aprenent habilitats per relacionar-se amb terceres persones d’una manera empoderada i segura; a més d’obtenir habilitats de gestió econòmica que li van permetre recolzar el negoci familiar de menjars a domicili durant la pandèmia.
Gràcies a la beca, la Marta és capaç de fer-se la seva pròpia roba i cosir de tant en tant per a tercers tot i no tenir la seva pròpia màquina.
Avui treballa atenent en una gelateria i viu amb la seva família, feliç i en pau havent trencat tots els estereotips que sobre ella pesaven
Vols subscriure't al nostre butlletí i rebre notícies sobre el que fem al teu correu?
Més històries!
La família de 5 posa punt final a anys d'abusos i violència
El primer campionat de futbol familiar: un espai lliure de violència
Les primeres nenes amb beques escolars del nostre Projecte FIEL!
